Dissabte 10 de març… 12h Xerrada sobre pesca artesanal i responsable, amb Miquel Sacanell
Febrer Llibertari

Pot l’anarcosindicalisme donar resposta als canvis en el món laboral inherents a aquesta nova etapa del capitalisme? Com encara l’anarcosindicalisme les lluites del propers anys? Quines són o seran les seves estratègies.
Sopar-debat amb la presència de membre de la CNT-AIT i Solidaritat Obrera.
On: Espai Obert. c/Violant d’Hongria, 71
Metro: Línia 5 (Badal, Pl. Sants) i Línia 3 (Pl. del Centre)
Quan: Dissabte, 3 de març a les 21:30.
Preu: 7€ (hi haurà opció vegetariana).
Confirmeu assitència i si voleu sopar vegetarià al correu rosadelsvents@gmail.com
I el diumenge 4 de març, 18h
Presentació dels llibres:
Breve historia del anarquismo vasco (Juantxo Estebaranz)
Anarkherria 1986 – 2011 (Jakue Paskual)
Lloc: Ateneu Llibertari de Sants c/ Maria Victòria, 10
Dia 10 Xerrada SOM ENERGIA Coop.
PER QUÈ SOM ENERGIA? |
|
CENA EN EL ESPAI
El viernes 3 de febrero celebraremos una cena en el Espai, con la que, como es habitual, además de disfrutar de la buena cocina de los compañeros de la Manduca y de la mutua compañía, procuraremos reunir algunos fondos extras con los que pagar deudas. La hora de la cena será las 22,00 h y el precio del menú 15 euros. Os esperamos. Podéis apuntaros enviando un correo electrónico a las direcciones señaladas más abajo.
185.000 persones passen de la indignació a l’acció a Barcelona

La manifestació d’avui ha estat la segona més gran des que el 15-M va néixer a la manifestació del 15 de maig. La primera va ser la del 19 de juny, quan més de 200.000 persones van escombrar la criminalització duta a terme pels poders polítics i mediàtics després dels fets del Parlament. Avui, segons els càlculs que detallem a sota, a la manifestació han assistit: 185.300 persones. Una xifra aproximada que parteix del càlcul de l’àrea total que ocupava la manifestació en una foto fixa –que hem fet ubicant una persona davant i una al darrera de la manifestació. A aquesta hem sumat un percentatge compensatori del 12% –pel tros de manifestació que ha transcorregut per voreres o carrers adjacents–, i la xifra total l’hem multiplicat per una concentració de 2,5 manifestants per metre quadrat. A continuació detallem els càlculs.
RONDA UNIVERSITAT
Tram del número 11 fins el Passeig de Gràcia. Ample (A): 21,7 m / Longitud (L): 61,3 m / Àrea: 1330,21 metres quadrats.
Tram del número 17 fins el Passeig de Gràcia. Ample: 31,3 m / Longitud: 81,4 m / Àrea: 2547,82 metres quadrats.
PASSEIG DE GRÀCIA
Carrils centrals del mig tram del lateral de plaça Catalunya. A: 7,1 m / L: 98 m / Àrea: 695,8 metres quadrats.
Carrils centrals des de Ronda Sant Pere fins Gran Via: A: 16,4 m / L: 197,2 m / Àrea: 3234,08 metres quadrats.
Carrils centrals des de Gran Via fins a Aragó. A: 17,7 m / L: 400 m / Àrea: 7.080 metres quadrats.
CARRER ARAGÓ
De Passeig de Gràcia fins al Passeig de Sant Joan: A: 34,1 m / L: 883,9 m / Àrea: 30.140,99 metres quadrats.
PASSEIG DE SANT JOAN
Carrils centrals des del carrer Aragó al carrer Ausiàs Marc: A: 27 m / L: 671,8 m / Àrea: 18.138,6 metres quadrats.
ÀREA TOTAL SENSE PERCENTATGE COMPENSATORI: 66.166,51 metres quadrats
COMPENSATÒRIA 12 % (manifestants que han realitzat el recorregut per voreres, manifestants fluctuant per carrers adjacents –una part de la manifestació ha agafat el carrer València–, trams de rotonda com Gran Via-Passeig de Gràcia o de plaça com l’interior de Tetuan): 7940 metres quadrats.
TOTAL ÀREA: 74.106,51 metres quadrats.
Mitja de dues manifestants per metre quadrat: 14.8213 persones.
Mitja de dues manifestants i mig per metre quadrat: 185.266 persones.
Mitja de tres manifestants per metre quadrat: 222.319 persones .
Mitja de quatre manifestants per metre quadrat: 296.426 persones
PASSEM DE LA INDIGNACIÓ A L’ACCIÓ!
SOBREN ELS MOTIUS:
- Acabar amb les injustícies socials
- Construir el nostre propi futur
- Aturar els desnonaments
- Denunciar la corrupció
- Acabar amb les retallades
- Frenar les polítiques orquestrades pel sector financer
- Acabar amb els contractes escombraria
- Donar suport a #occupywallstreet
- Frenar el desmantallament de l’Estat de Benestar
- Parar les polítiques laborals que augmenten la desigualtat
- Rescatar la sanitat enlloc dels bancs
(Escriu aquí els teus motius i passa-ho!)
Porta les teves pancartes, la teva alegria, les teves ganes de cridar, difon, porta les teves amigues, els teus avis, a la teva tieta també, al teu cap, al treballador, avisa al forner, a la peixetera… (escriu aquí a qui vulguis i passa-ho!)
¡Totes serem a la manifestació!
Busca la convocatòria de la teva ciutat, no faltis, ens cals per millorar el món.
- Barcelona: Plaça Catalunya a les 17:00
Sants Barri Cooperatiu; manifest assemblea cooperatives
- Ens oposem a que la implementació de la retallada del 10% de la despesa pressupostària es faci a càrrec de les àrees socials que garanteixen la cohesió i la solidaritat social. Retallar drets socials és un error que pagarem car, econòmicament i humana.
- Ens oposem a una reducció de 1.000 milions d’euros en Sanitat, que significarà tancar equipaments, empitjorarà les condicions laborals dels professionals del sector i agreujarà la ja de per si precària atenció sanitària de la població.
- Ens oposem a les retallades en Educació, que equivaldrà a un augment del número d’alumnes per professor en tots els àmbits acadèmics; suposarà una reducció de les activitats formatives complementàries, extraescolars i sortides; i implicarà la supressió de la formació per a formadors, la reducció del temps dedicat a la recerca pel professorat universitari i l’eradicació del finançament públic en màsters oficials.
- Ens oposem a les retallades en Cultura, que no afectaran únicament les inversions en equipaments, sinó també a la recerca i creació artística. Reduir la inversió pública vol dir escurçar l’activitat i la programació i, alhora, obligarà a apujar el preu de les entrades, fent la cultura encara més inaccessible.
- Interpel·lem el govern de la Generalitat i als ajuntaments a promoure l’economia cooperativa adoptant mesures concretes per recolzar econòmicament i discriminar positivament aquest model d’empresa que pertany als treballadors, es vincula al territori i desenvolupa una activitat econòmica que combina la creació d’ocupació amb l’interès per la comunitat.
- Els interpel·lem també, en l’actual conjuntura d’atur i destrucció de llocs de treball, a promoure i recolzar la creació de noves experiències cooperatives, no només en l’àmbit del treball, sinó també del serveis i el consum.
- Exigim l’acompliment dels terminis de pagament per part de l’administració autonòmica i municipal a 60 dies, mesura aprovada en 2010 i que continua pendent d’aplicació, i agreuja els problemes econòmics de moltes empreses.
- Fem una crida a la participació en les alternatives en l’àmbit de l’estalvi ètic que la pròpia economia està generant per evitar l’ús de la banca convencional i especulativa.
La vida después del capitalismo; Michael Albert
El próximo jueves día 13 de octubre tendrá lugar una conferencia debate con Michael Albert titulada “PARECON: la vida después del capitalismo”, que comenzará a las 19h en el Espai Obert (C/ Violant d’hongria, 71 1er pis, Barri de Sants) de Barcelona.
La economía participativa, participatory economics en el original inglés -también llamada “PARECON”- es un sistema económico propuesto como una alternativa al capitalismo (tanto en su versión neoliberal como en su versión más intervenida) y al socialismo de planificación centralizada .
Durante los años setenta y ochenta, Michael Albert y Robin Hahnel, dos economistas libertarios y teóricos norteamericanos, críticos con las propuestas existentes para reemplazar o reformar los modelos capitalistas y/o de planificación centralizada, se propusieron identificar las cuestiones clave en torno a las que construir una alternativa viable a los sistemas económicos vigentes y teóricos existentes. ¿Se puede democratizar la esfera económica? ¿Qué valores deben promoverse para democratizar la economía? ¿Cuáles serían las instituciones de consumo, producción y distribución que servirían a estos valores?
Con el modelo de PARECON, se propone la implementación de mecanismos participativos de toma de decisiones que dirijan la producción, el consumo y la distribución de los recursos. Identifica la solidaridad, la equidad, la autogestión, la eficiencia, la diversidad y la sostenibilidad como los principales valores que toda economía debería promover.
Para defender estos valores, la economía participativa propone las siguientes instituciones: consejos de trabajadores y consumidores, la toma de decisiones para que se implementen los principios de autogestión; complejos equilibrados de tareas en el lugar de trabajo con el fin de eliminar el clasismo creado por el modelo tradicional de división laboral, remuneración según los esfuerzos del trabajador (tiempo y dureza de la tarea) y, al fin, una planificación participativa de la producción y el consumo siguiendo un proceso iterativo entre los consejos de trabajadores y de consumidores.
PARECON fue el tema de una tesis doctoral publicada por ambos autores a través de la Universidad de Princeton. Han publicado varios libros de divulgación y PARECON fue también el tema de numerosos artículos universitarios donde es presentado, analizado y debatido. La obra principal que lo describe se titula Life Beyond Capitalism (2002) de Michael Albert y fue traducido a más de treinta idiomas.
Michael Albert es también el fundador de la editorial South End Press (Boston) y creador de la revista mensual Z Magazine y de la página Znet desde 1990. Robin Hahnel es profesor de economía en la Universidad de Washington. Ambos han publicado más de una veintena de libros sobre temas de economía política, PARECON, economía ecológica, sociología política, etc., y cientos de artículos en revistas especializadas y de divulgación.
El capitalismo y el socialismo de planificación centralizada tienen consecuencias desastrosas para la gran mayoría de la población, la cuestión es: ¿qué alternativa queremos? Con el PARECON o economía participativa, Michael albert y Robin Hahnel identifican y analizan las instituciones clave de los sistemas económicos y proponen otras que defiendan los valores que una economía pensada en clave social debería promover



